Carta que Dan George, cap dels indis capilans, tribu de la Colúmbia Britànica (Canadà), va transmetre en un congrés sobre el desenvolupament de l’àrtic i el futur de les societats esquimals:
“I més tard va venir molta gent; cada vegada més gent, com una onada devastadora, i de cop em vaig trobar en ple segle XX”
“El meu poble i jo ens trobem surant a la deriva amb aquesta nova era, de la qual no formàvem part, absorbits per la seva marea irresistible, com si fóssim captius, donant tombs a les reserves, en petites parcel·les de terra, avergonyits de la nostra cultura que vosaltres ridiculitzàveu, insegurs de la nostra personalitat i sense saber on anàvem”.
“No hem tingut temps d’adaptar-nos al creixement brutal que ens envoltava; sembla que hem perdut allò que teníem, sense cap restitució”.
“¿Sabeu què és viure sense país? (...) Que ningú ho oblidi: el nostre poble té uns drets garantits per promeses i tractats. No els hem demanat i no us donem les gràcies. El Bon Déu sap que el preu que hem hagut de pagar és exorbitant: la nostra cultura, la nostra dignitat i el respecte a nosaltres mateixos.
Recollida per Joan Frigolé, 1995